Els eclipsis no són infinits

Poema que tanca el petit recull de poemes de La infinitud dels eclipsis

Et vull donar una mica d'alè
en aquests dies freds de tardor
i solituds evidents.

Donar-te l'escalfor
amb un petit bes a la galta
suficient per encendre
una mica de vida al cor cansat.

Et vull prémer la mà arrugada
dins la meva, perquè l'onatge de les sangs
bravegi dins les venes.

Lliurar-te l'agraïment
de tot el que m'has donat
en aquests anys,
uns amor sense mesura.

Vull a través de la mirada,
arribar a tu per dir-te
que no són infinits, els eclipsis