El meu primer llibre de poemes prologat per Antoni Casals i Pascual.
Els poemes de La infinitud dels eclipsis són l’espai buits entre les paraules. Com en el joc infantil de la xarranca, mentre se salta d’un quadrat a l’altre, hom queda per uns instants sostingut en el vent i és en aquests moments quan apareixen els records i també l’amor.
En el primer llibre en prosa, comparo la vida amb aquest joc i el veig com una superació natural i constant de l’existència. La infinitud dels eclipsis és el que “hom calla” mentre es queda suspès en l’aire, el que hom pensa però queda perdut.
A través del poemari, exploro els racons de l’ànima i faig que part de l’inconscient es torni paraula.
De venda a totes les llibreries de Catalunya Editorial Omicron.
Espero que us agradi, si voleu en podem parlar...
La infinitud dels eclipsis. Sinopsi
Etiquetes de comentaris:
A peu coix,
eclipsi,
infinitud,
La infinitud dels eclipsis,
Núria Sagués,
poesia